Estem molt contents d'aparèixer al número Autumn 2016 de la prestigiosa revista HALI, la publicació més destacada del panorama de les catifes a nivell internacional.

Text de Farzin Sebastian Ghandchi.

La història de Turkestan

El local de la Rambla de Catalunya 78, el 1932.

A un país amb "poca cultura de catifes", la idea d'exposar catifes en format de galeria d'art, amb esdeveniments regulars i recolzats amb màrqueting multimèdia representa una novetat. Per a l'obertura de la nova Galeria de Turkestan a Barcelona, Sebastian Ghandchi va parlar amb el Joan Sastre sobre el negoci familiar i el rellançament d'aquesta firma històrica de la Ciutat Comtal.

El principal tret diferencial de Turkestan és la seva habilitat per a estar sempre "a la moda". Des dels seus humils inicis com a importadors d'objectes 'orientalistes' de la Xina i el Japó, la companyia ha estat dirigida per successives generacions de la família Sastre des dels primers anys del segle passat. El negoci llavors es va ampliar per a incloure catifes ibèriques i, des de 1932, el pare i l'avi del Joan Sastre van estrenar la seva pròpia fàbrica de catifes nuades a mà. "Va ser el moment en què vam assolir la nostra reputació com a firma innovadora, sobretot gràcies a un departament de disseny molt actiu", diu en Joan, un home amb una enorme experiència en el sector i de grans habilitats socials. En un moment donat es van deixar de costat les importacions de la Xina i el Japó i, ja com a Alfombras Turkestan SA, l'empresa familiar es va concentrar únicament en les catifes teixides a mà i moquetes, i va començar a incloure catifes orientals al mercat barcelonès. "Estàvem a l'avantguarda del boom de les catifes nuades a mà dels anys 50 i 60", explica el Joan. "Les peces antigues les vam començar a adquirir als anys 60 i 70, quan jo personalment viatjava per l'Est. Llavors van arribar les 'Afghan Gold' de la OCM (Oriental Carpet Manufacturer), a principis dels anys 70, i les catifes del Tibet, a través d'en Bryan Huffner, a finals dels anys 80. Les Gabbeh de Zollanvari van prendre el relleu als anys 90; una relació professional molt dinàmica que continua amb força a l'actualitat. Des dels anys 2000 es va introduir els kílims patchwork turcs i les catifes afganeses Pashtun. I avui en dia tenim el nostre nou projecte de presentar les catifes com a peces d'art".

La secció d'acabats de la fàbrica de catifes de Turkestan, als anys 50.

Preguntat sobre altres companyies amb una trajectòria tan dilatada, en Joan dibuixa un panorama de temps difícils i grans descomptes: "Aquí hi ha poca cultura de catifes. Botigues com la del Juan Rica Basagoiti i Bermondsey de Madrid no existeixen a Barcelona. Molts dels negocis antics han tancat i només queden algunes botigues de catifes modernes. La gent encara enrotlla les seves catifes a la primavera i l'estiu amb el pretext de què donen massa calor".

L'interior de la nova galeria, recentment inaugurada a l'Eixample Dret.

"Ja que existeix un interès per les Gabbehs i els patchworks, ens hem concentrat en els de més qualitat, però el nostre gust és bastant eclèctic. Presentem coses que el nostre públic no hagi vist abans: és una combinació d'estils i peces antigues, tribals i modernes, tot seguint el nostre gust pels colors càlids (els blaus i els verds no tenen èxit aquí). Tanmateix, per sobre de tot, presentem qualitat."

Més tard, parlant sobre catifes antigues, la resposta no sorprèn. "Mai ens hem concentrat realment en aquestes pel fet que la demanda és molt petita, tant sols uns 10 o 15 'col·leccionistes' s’han interessat per elles en els últims anys. La gent compra antiguitats als antiquaris, als distribuïdors internacionals o a subhastes a l'estranger." Hi ha força tendència a considerar les catifes a com articles cars, i les catifes 'ibèriques' no són gaire populars. "Els nostres clients normalment ens demanen per un estil de catifa, més que no pas per una tipologia". Tot i així, la galeria té una secció de catifes antigues. "Aquestes peces formen la nostra col·lecció privada, que va ser adquirida a principi dels anys 60, i són el nostre petit gaudi", continua el Joan. "Existeixen dues col·leccions: una a la venda i l'altra no".

Brais rei, encarregat de la galeria, i Joan Sastre, director de Turkestan.

També parlem sobre els indrets més rellevants en l'àmbit de catifes i teixits a la península, i el Joan Sastre recomana els recents Tours de HALI, però a Catalunya recomana la visita al Museu del Tèxtil de Barcelona (Terrassa), les catifes de la Pedrera (que són reproduccions realitzades per Turkestan i basades en els originals, que es conserven al Museu de Reus), i el Tapís de la Creació, un brodat romànic del segle XI que es conserva al Museu de la Catedral de Girona.

La pàgina web de Turkestan mostra que el “nou projecte” està centrat en catifes tribals contemporànies de l'Iran, d'una clara estètica minimalista. "Sempre hem estat al cas de les tendències del mercat, raó per la qual vam oferir catifes tribals als anys 80 i 90. Ara estem liderant un estil modern que encaixa molt bé amb les actuals tendències dins el món de l'interiorisme", diu en Joan. "El Brais, l'encarregat de la nostra galeria, és també estilista. I el meu fill Xavier, la quarta generació al negoci familiar, és dissenyador gràfic. Ells han desenvolupat el nostre look de la galeria, així com la nova identitat corporativa, la comunicació multimèdia i la nostra activitat a les xarxes socials".

Catifa de pregària Kum Kapi. Istanbul, Turquia, circa 1910. 1 milió de nusos per metre quadrat. Seda amb brodats metàl·lics. Col·lecció de Turkestan.

Traducció: equip de Turkestan. Text original a aquest enllaç