Entre els dies 10 de març i 7 d’abril ha estat possible gaudir de la col·lecció Nomadic Looms a la nostra galeria. La nostra primera col·lecció de 2017 ha consistit en un conjunt de catifes tribals vintage que destaquen pel seu fort caràcter estètic. Totes elles han estat creades per pobles nòmades del sud i l’oest de l’Iran. A continuació podeu visitar virtualment la col·lecció.

Khaar Varamin
60336  —  140 x 230 cm.  —  c. 1950  —  100 % Llana

Aquesta catifa pren el seu nom dels pobles nòmades que la van teixir, ubicats al voltant de la ciutat de Varamin, al sud de Teheran. Aquestes tribus estan emparentades amb l’ètnia Shahsavan, originària del Caucas i la península d’Anatòlia, i mantenen les seves tradicions i llengües mil·lenàries. 
Aquesta és una peça visiblement artesanal que transmet una forta personalitat amb els seus colors i motius. Està composta per tres diamants centrals, rematats a l’exterior pels característics ‘hams’ blancs, i és poc comuna per l’ús del color verd-gris de la sanefa interior.

Khaar Varamin
60289  —  133 x 250 cm.  —  c. 1930  —  100 % Llana

Aquesta catifa pren el seu nom dels pobles nòmades que la van teixir, ubicats al voltant de la ciutat de Varamin, al sud de Teheran. Aquestes tribus estan emparentades amb l’ètnia Shahsavan, originària del Caucas i la península d’Anatòlia, i mantenen les seves tradicions i llengües mil·lenàries.
Aquesta és una catifa especialment antiga, quelcom que podem reconèixer gràcies a l’ús de la llana bicolor dels serrells (l’ordit) i en el fet que al lateral esquerre conserva un segell de plom original iranià de la primera meitat del segle XX. Tot i la seva edat, aquesta Khaar Varamin es manté en perfecte estat de conservació gràcies a la robusta tècnica de nuat i a una llana i tints naturals de qualitat excepcional.

Kakerberu
60581  —  140 x 283 cm.  —  c. 1960  —  100 % Llana

Anomenem Kakèrberu o Kakàberu a les catifes nuades per kurds iranians que viuen a les muntanyes entre les ciutats de Bidjar i Hamadan. Aquestes peces no formen part d’una sola família de catifes sinó que barregen característiques de les catifes de tipus Bidjar amb les de tipus Koliaiee i reben el nom de ‘Kakèrberu’ en passar pel basar de Hamadan i ser comercialitzades internacionalment.
Per a ser considerada una Kakèrberu, aquesta peça és bastant inusual: el seu nuat és molt fi i tibat, i les seves trames molt robustes. Presenta dos motius característics: el tradicional símbol de la ‘tetera’ en color verd, relacionat amb els pobles kurds, i la singular representació en color blanc del ‘tron del governador’, o Takht-e-Jamshid, a la part superior i inferior de la catifa.

Kouhi
60539  —  133 x 187 cm.  —  c. 1970  —  100 % Llana

La paraula Kouhi significa ‘cim de muntanya’ en persa. És un tipus de teixit produït per les tribus nòmades afxaris, que habiten la regió al sud de la ciutat de Kerman. La seva llengua és túrquica i el seu origen està vinculat a Anatòlia però aquest poble va ser forçat a migrar durant els segles XV i XVI fins a situar-se al sud-est d’Iran.
Aquesta peça és força jove, fet que es tradueix en l’ús del cotó per a la trama i l’ordit (els serrells). Els motius principals són una cadena de tres rombes enllaçats verticalment que juguen amb la forma i el fons. A tot arreu es poden trobar símbols i icones curiosos, així com representacions florals amb una clara influència de la tradició de la regió.

Kouhi
60357  —  140 x 195 cm.  —  c. 1960  —  100 % Llana

La paraula Kouhi significa ‘cim de muntanya’ en persa. És un tipus de teixit produït per les tribus nòmades afxaris, que habiten la regió al sud de la ciutat de Kerman. La seva llengua és túrquica i el seu origen està vinculat a Anatòlia però aquest poble va ser forçat a migrar durant els segles XV i XVI fins a situar-se al sud-est d’Iran.
Aquesta catifa té evidents trets de catifa antiga: la seva estructura interna (trama i ordit) és de llana i els seus serrells estan acabats en forma de trenes, una característica rústica i tradicional. Es tracta d’una peça excepcional per la potència i la bellesa del medalló central així com per l’habilitat amb què estan teixides les sanefes exteriors. El cos central està rematat per la part superior i inferior per tres apèndixs vermells, molt habituals a la zona afxari.

Savojbolagh
60213  —  122 x 245 cm.  —  c. 1930  —  100 % Llana

Les Savojbolagh o Sauj-Bolagh són catifes teixides per poblacions kurdes situades a l’oest del llac Urmia. La seva forma de vida nòmada les fa desplaçar-se de tal forma que travessen la frontera entre l’Iraq i l’Iran diverses vegades l’any.
Podem afirmar que aquesta peça és antiga pels acabats de llana, una característica pròpia de catifes amb trama i ordit tradicional. A l’àmbit formal el nuat és poc precís però la seva força pictòrica és extraordinària i es veu reforçada per la brillant llana d’altíssima qualitat. La disposició visual pretén mostrar certa simetria compositiva a partir de les tres cadenes de rombes verticals però una sèrie de petits motius escampats per la catifa, entre els que podem identificar tres figures humanes, trenquen amb la regularitat de forma magistral. Avui en dia ja no es teixeixen aquest tipus de catifes.

Taleghan
60358  —  150 x 278 cm.  —  c. 1960  —  100 % Llana

Les catifes Taleghan, o Taleqan, estan teixides a la vall i als voltants de la ciutat del mateix nom. La ubicació, al bell mig de la serralada d’Elburz, es troba al nord-oest de Teheran i al sud de la regió de Mazandaran.
Aquesta peça resulta molt poc habitual pels seus elements formals. En primer lloc, el seu dibuix és uniforme i repeteix el mateix motiu a tota la catifa, quan generalment acostumem a trobar un medalló central. La seva sanefa és també molt inusual, ja que és possible identificar diversos motius d’origen o influència caucàsica. El tint taronja, molt saturat, prova un efecte visual semblant al que provoquen les combinacions de colors dinàmics.

Taleghan
60627  —  128 x 240 cm.  —  c. 1950  —  100 % Llana

Les catifes Taleghan, o Taleqan, estan teixides a la vall i als voltants de la ciutat del mateix nom. La ubicació, al bell mig de la serralada d’Elburz, es troba al nord-oest de Teheran i al sud de la regió de Mazandaran.
Aquesta peça presenta un medalló central, que genera una estructura visual habitual en aquesta família de catifes. Tanmateix, la seva barreja de colors és molt explosiva i original: taronja, lila, blau i verd-gris. Al mig de la catifa podem llegir ‘Mohammed Reza’, possiblement un cabdill tribal local.

Qashgai
60282  —  150 x 235 cm.  —  c. 1960  —  100 % Llana

Els Qashqais són una tribu que viu a les valls al nord de la ciutat de Shiraz, la capital de la regió de Fars. Per la seva forma de vida nòmada, els seus assentaments es distribueixen entre les fresques muntanyes durant l’estiu i les càlides planes durant les estacions fredes.
Aquesta catifa té la seva estructura interna (trama i ordit) de llana, una característica típica d’una confecció rústica i tradicional. La seva composició amb desenes de motius florals s’organitza al voltant d’un medalló central per a, diuen, representar els antics jardins dels palaus reials. La seva llana, de molt alta qualitat, segueix mostrant uns colors vermells, verds i blaus molt saturats.

Songhor
60325  —  142 x 275 cm.  —  c. 1950  —  100 % Llana

Anomenem Songhor a les catifes teixides per les tribus Koliaiee que viuen a la regió a l’oest de la ciutat de Sonqor.
Aquesta catifa té un medalló central format per cinc diamants disposats verticalment. Al voltant d’ells trobem un camp central vermell, ple de flors a excepció de la part inferior. Resulta molt original el petit homenatge que es fa a les ovelles i la seva llana, amb dos animals situats a la part inferior de la catifa. La seva sanefa és bastant comuna: és el resultat de la geometrització de motius florals entrellaçats.

Savojbolagh
60639  —  121 x 208 cm.  —  c. 1940  —  100 % Llana

Les Savojbolagh o Sauj-Bolagh són catifes teixides per poblacions kurdes situades a l’oest del llac Urmia. La seva forma de vida nòmada les fa desplaçar-se de tal forma que travessen la frontera entre l’Iraq i l’Iran diverses vegades l’any.
Aquesta peça utilitza una trama i un ordit de llana, habitual a l’època en què fou teixida. A l’àmbit visual resulta una catifa molt original, amb una potència cromàtica extraordinària. L’abrash, o variació de color de la llana a causa del tint natural, és molt evident i transmet una força gràfica del tot inusual. Avui en dia ja no es teixeixen aquest tipus de catifes.