La col·lecció per a l’hivern del 2016 de Turkestan és una proposta de reedició de les Gabbeh, les catifes nòmades de l’Iran més conegudes. En aquesta sèrie presentem un conjunt de peces Kashkuli, la categoria més fina de Gabbeh, que demostra el nivell d’excel·lència que han assolit aquestes catifes amb el pas del temps. La nostra intenció és adreçar la mirada novament cap a l’Iran per a destacar les darreres novetats d’aquesta família de catifes.
Les Gabbeh són catifes confeccionades pels pobles nòmades del sud-est de l’Iran, concretament les comunitats Loris, Qashqai, Khamseh, Afxaris i Bakhtiyaris, que viuen a la serralada dels Zagros. Tradicionalment, aquests pobles han teixit aquest tipus de catifes per al seu propi ús quotidià, ja sigui per a cobrir els terres de les seves tendes com per a protegir-se del fred a la nit. Sobre l’origen de la paraula Gabbeh s’ha debatut extensament: uns defenses que provindria del farsi «pèl llarg»; altres ho relacionen amb la paraula turca «kabah», que significa «aspre» o «rústic».
Les Gabbeh són catifes de dissenys abstractes i geomètrics, sense pràcticament ornamentació. Aquesta senzillesa i contundència en els dibuixos va resultar especialment trencadora a Occident, a on van ser redescobertes als anys 1980. Pràcticament cap altra família de catifes orientals resulta tan sòbria i imprevisible com les Gabbeh, ni compta amb motius i combinacions de colors tan vibrants, saturades i aleatòries.
Tot i l’aparença minimalista, el procés d’elaboració d’aquestes catifes tribals és molt complex: comença amb la pastura i l’esquilada de les ovelles que acompanyen el poblat, i que duen a terme els homes; segueix amb la filatura manual, desenvolupada per les dones grans de la tribu; després, les llanes són seleccionades i tenyides amb productes naturals en tines d’aigua bullent; tot seguit es dóna el procés de nuat a mà de la catifa, que fan les dones de la comunitat; i, per últim, s’apliquen els acabats, com el tensat, el rentatge i l’igualat de la llana.
Per a il·lustrar aquesta col·lecció hem utilitzat imatges de les regions que habiten els pobles nòmades de les muntanyes del Zagros: vistes de deserts i muntanyes de l’Iran. Però, per tal de simbolitzar aquesta nova revisió com a gènere, hem modificat cromàticament les fotografies, tot generant paisatges de coloració impossible que, com els colors de les Gabbeh, ofereixen una nova perspectiva perceptiva.
