Miratges

Els dissenys dels kílims que conformen aquesta col·lecció no s’han associat amb cap regió concreta de l’Iran fins fa tant sols 15 anys. Durant molt de temps han aparegut peces aïllades a petits basars de les més remotes províncies iranianes. A les dècades de 1970 i 1980 es van identificar moltes famílies de kílims, però no la que ens ocupa. La procedència real no fou determinada fins que, a finals dels anys 90, un grup d’experts en teixits trobà inesperadament l’origen del fenomen: Mazandaran.

Mazandaran és una regió rica al nord de la capital, Teheran. Es troba relativament aïllada de la resta de l’Iran per les muntanyes de l’Elburz i està formada per un entorn clarament diferenciat de la resta del país: boscos frondosos i prades fèrtils. És una zona, a més, oberta al mar Caspi i que històricament ha estat més vinculada amb cultures també costaneres, com la georgiana o l’armènia, i té una llengua i identitat pròpies. El seu territori s’estructura en petites aldees al voltant de grans ciutats com Amol, Sari o Behshahr.

Les franges verticals o horitzontals són el tret comú de tots els kílims Banneh, Noor i Kiasar. El marcat ritme visual que conformen les bandes i les seves costures intermèdies manifesta visiblement el procés de creació de cada una de les peces. Igualment, els colors presents es corresponen amb els dels variats paisatges de la regió de Mazandaran.

Així és com sorgeix el concepte de juxtaposar els kílims de la col·lecció «Miratges» amb fotografies de la regió de Mazandaran fraccionades i unides de forma abstracta en allò concret però harmònica en allò global. Els paisatges escollits corresponen a les muntanyes d’Elburz, el mar Caspi, els camps de vinyes, les zones desèrtiques o els nuclis urbans.