A finals del segle XIX, una admiració per l’art i els productes asiàtics va inundar Europa. A Barcelona, diverses botigues oferien productes com paravents i porcellanes xineses o estores i figures japoneses. En plena onada orientalista, Joan Antoni Sastre Presas (1880-1944) va entrar a treballar com a comptable a R. Bosch i Cia, un petit negoci d’importació d’«artículos de la China y el Japón» situat a la Rambla de Catalunya 69. El 1913, en jubilar-se el propietari, Joan Antoni Sastre va seguir amb l’empresa.

El dia 1 d’abril de 1913 obria «Almacenes Juan A. Sastre» al carrer Balmes 74. Durant el període en què van tenir lloc la Primera Guerra Mundial i els «Feliços anys 20», Joan Antoni Sastre es va dedicar al comerç de productes de la Xina i el Japó, com estores xineses, persianes, ventalls, porcellanes, bambús i seda crua, entre altres productes.

El 1925 va entrar al negoci el seu fill, Joan Víctor Sastre (1909-2010), la segona generació, qui pocs anys després es va convertir en qui lideraria realment el projecte. A finals dels anys 1920, la febre per Orient va començar a minvar i l’empresa va començar a oferir també catifes produïdes a Espanya. El 1932, «Almacenes Juan A. Sastre» es va traslladar a la Rambla de Catalunya 78, va canviar el seu nom pel de «Magatzems Turkestan» i va introduir un nou logotip format per una lluna, una estrella i la lletra ‘T’.

També va ser el 1932 quan, després d’anys d’intensa preparació, pare i fill van inaugurar la fàbrica de catifes nuades a mà de Turkestan. «Alfombras y Tapices S.A.» va ser creada per a evitar els retards dels intermediaris, que eren molt habituals a l’època. Així, obrint una fàbrica al centre de Barcelona (al carrer Balmes 213), podien complir a temps amb els encàrrecs dels seus clients. Però una vegada en funcionament, la fàbrica no només va accelerar la manufactura de catifes, sinó que va resultar innovadora gràcies a un dinàmic departament de disseny i als moderns telers dissenyats a mida.

El 1944 la companyia va canviar de nom a «Alfombras Turkestan S.A.». Aquest fet va marcar un clar enfocament del projecte: es van abandonar definitivament els productes de la Xina i el Japó i els esforços es van dirigir a les catifes nuades a mà a la fàbrica, a les moquetes i, a poc a poc, a les catifes orientals.

Turkestan va aconseguir resistir els difícils anys de la postguerra gràcies a grans instal·lacions de moqueta i a potents projectes de catifes nuades a mà. Amb el suport de tot això, el 1954 el negoci es va traslladar al local veí, a la Rambla de Catalunya 76, amb un icònic aparador que amb el temps va passar a formar part de l’imaginari col·lectiu de Barcelona.

A la dècada de 1960, tot i que la dictadura franquista bloquejava el comerç internacional, Turkestan va aconseguir iniciar contactes directes amb productors orientals. Va ser llavors quan la catifa oriental va començar a assolir cert protagonisme. La catifa de moda a l’època va ser la «Afghan Golden», amb el seu característic daurat, o les catifes de dibuixos turkòmans.

L’any 1974 es va incorporar Joan Sastre, la tercera generació de la família, qui avui lidera el projecte de Turkestan. En els seus primers anys va centrar-se a viatjar a l’estranger com a captador de tendències i, gradualment, va guanyar pes en la direcció de Turkestan. L’enfocament que des del principi va plantejar buscava prioritzar les novetats en catifes orientals enfront de la producció de catifes espanyoles a la fàbrica.

Amb la tercera generació, Turkestan es va especialitzar en la cerca de noves col·leccions i estils de catifes i kílims a Orient i va tancar la seva fàbrica a Barcelona. Durant els anys 1980 es van introduir les sèries de tribus del Kurdistan, amb motius geomètrics tradicionals, o les catifes del TIbet, nuades per refugiats que fugien de l’ocupació xinesa.

De la mà de l’empresa d’origen iranià Zollanvari, el 1990 Turkestan va introduir les catifes Gabbeh al panorama espanyol. L’acollida va ser ràpida i àmplia per la novetat estètica: els intensos colors vermells, blancs i blaus, fet amb tints naturals; la seva originalitat i ruptura d’estil amb les catifes anteriors; i l’altíssima qualitat de la llana. Totes les Gabbeh són nuades per les dones de les tribus nòmades del sud de l’Iran, que transmetien a cada peça una potència estètica inigualable fruit d’una tradició mil·lenària.

L’any 2000, l’orientació cap a la recerca de noves tendències va seguir aportant nous descobriments interessants, en aquesta ocasió des de Turquia. És el cas de la col·lecció Dizmeck, que va ser una sèrie de kílims patchworks confeccionats per un artista turc a partir de teixits antics. Aquesta col·lecció experimental de catifes es va caracteritzar per l’ús i reciclatge de materials variats, combinacions cromàtiques agosarades i formats no habituals, com objectes o coixins.

Seguint aquesta línia, el 2004 Turkestan va tornar a ser el primer a Espanya en importar l’exitosa col·lecció Pashtun. Estava composta per catifes teixides amb tècnica afgana tradicional però amb un disseny geomètric occidental, que va resultar un maridatge equilibrat i atractiu entre Orient i Occident que combinava a la perfecció amb la decoració europea.

En 2013, fruit de diversos canvis urbanístics i immobiliaris a escala barcelonesa, Turkestan va haver de canviar la seva ubicació. La tercera generació va decidir tancar l’històric local de la Rambla de Catalunya i traslladar-se a un altre carrer cèntric de l’Eixample Dret de la ciutat.

El 2015 Turkestan inicia una nova etapa al carrer Roger de Llúria 90, a l’Eixample Dret de Barcelona, una zona cèntrica on comencen a concentrar-se els comerços de proximitat especialitzats. Durant el procés de trasllat, Turkestan s’ha reformulat completament i ara pren la forma d’una galeria de catifes i presenta al públic 3 col·leccions de catifes i kílims a l’any. A la vegada, Turkestan ofereix el seu ampli estoc, format per peces seleccionades directament a països com Turquia, Iran, Afganistan, Pakistan, Índia, Xina o Nepal.

La imatge de Turkestan també ha canviat amb l’objectiu d’adaptar-se al segle XXI i d’accentuar la seva pròpia renovació. El projecte compta amb un nou logotip, un nou eslògan (que resumeix la seva filosofia, «caçadors de trames i ordits») i una nova pàgina web. Turkestan també ha fet el pas a l’entorn digital, entrant a les xarxes socials com Facebook, Instagram, Pinterest o Houzz. Aquestes modificacions són fruit d’un important reforçament a l’apartat de comunicació, que permeten a Turkestan arribar més enllà de la seva botiga física.

La nova galeria de Turkestan ha estat reformada amb consciència ecològica: l’espai s’il·lumina amb tecnologia LED, que demostra el compromís del projecte amb la reducció de l’impacte mediambiental. En l’àmbit comunicatiu el projecte utilitza paper certificat FSC ®, que garanteix una gestió forestal responsable.

Per últim, és important destacar que Turkestan ha inclòs en el seu equip un interiorista i estilista i un dissenyador gràfic, amb la finalitat de potenciar la seva comunicació externa i de proporcionar assessorament en decoració als seus clients.